Antes de viajar
Viatjar amb amics per fer alguna cosa nova: el que va trobar la ciència
D'un circuit d'obstacles en un laboratori a un grup observant una balena des d'una llanxa: la psicologia social té alguns resultats curiosos sobre les experiències compartides, encara que no tots tan sòlids com semblen.

Un circuit d'obstacles i una idea que es repeteix
L'any 2000, el psicòleg Arthur Aron i el seu equip van demanar a parelles que fessin, juntes, una activitat nova i amb una certa dosi d'adrenalina —com travessar un circuit d'obstacles lligats pels canells— mentre altres parelles feien alguna cosa més rutinària. Les persones que van viure l'activitat nova van reportar menys avorriment i, amb el temps, més proximitat i satisfacció amb la relació.
L'explicació que proposen es diu teoria de l'autoexpansió: fer alguna cosa nova juntament amb una altra persona genera un salt en l'estat d'ànim positiu, i aquest salt es tradueix en una valoració més alta de la relació. Un estudi posterior, amb més de 200 parelles registrant el seu dia a dia durant tres setmanes, va trobar el mateix patró fins i tot amb activitats quotidianes, sense importar com d'"emocionants" fossin.
Una aclariment honest: la investigació original es va fer amb parelles romàntiques, no amb grups d'amics. El mecanisme —fer alguna cosa nova junts millora com se sent aquesta relació— és raonable estendre'l a l'amistat, però no és exactament el que es va mesurar.
El que es comparteix es gaudeix diferent del que es viu en solitud
El 2013, els psicòlegs Peter Caprariello i Harry Reis van publicar un estudi que comparava com de gaudeix la gent les activitats fetes en companyia enfront de les mateixes activitats fetes en solitari. En retrospectiva, les persones van reportar més felicitat per les experiències compartides, i en general esperaven gaudir més d'alguna cosa si l'anaven a viure amb algú més.
Però això no és una regla sense excepcions: investigacions posteriors van trobar que una experiència compartida pot ser millor o pitjor que una de solitud depenent de com reaccionin les persones amb qui la vius. Si el grup respon de manera semblant a com respons tu, l'experiència compartida guanya; si no, l'efecte es dilueix.
Mirar alguna cosa enorme et fa pensar menys en tu mateix
El 2015, un equip liderat per Paul Piff va publicar una sèrie de cinc estudis, amb més de 2.000 participants en total, sobre el que la psicologia anomena astorament (awe): l'emoció que sorgeix davant d'alguna cosa que percebem com a vasta i que no aconseguim explicar del tot amb el que ja sabíem. Van trobar que induir astorament augmentava decisions més ètiques, generositat i valors prosocials.
L'experiment més citat d'aquest treball va passar a l'aire lliure: un grup de persones es va col·locar davant d'un grup d'eucaliptus gegants durant només un minut. Comparades amb qui va mirar un edifici ordinari, van mostrar més disposició a ajudar i menys actituds de sentir-se amb dret a alguna cosa. Els autors ho expliquen per una sensació de "jo petit": l'astorament redueix, per un moment, quant d'espai ocupa el propi ego.
Posar-se davant d'una balena de 40 tones o sota un cel sense contaminació lumínica encaixa, almenys en la forma, amb el tipus d'escena que aquest estudi va fer servir per induir astorament.
La felicitat arriba abans de pujar a la llanxa
Un estudi amb 1.530 adults holandesos —974 dels quals van viatjar de vacances— va trobar que qui tenia un viatge planejat reportava més felicitat abans de sortir que qui no viatjaria, probablement per l'anticipació. Després del viatge, en canvi, el nivell de felicitat tornava gairebé al punt de partida, excepte en els casos en què el viatge va ser genuïnament relaxant.
Això no significa que viatjar "no serveixi": significa que bona part del benefici ja passa mentre planifiques i esperes el viatge amb qui t'acompanyarà, i que l'efecte posterior no és automàtic ni garantit.
El que això significa per a un viatge en grup
Cap d'aquests estudis es va fer a bord d'una llanxa a Baja California Sur, i cap garanteix que un viatge amb amics enforteixi la relació o et faci més feliç. El que sí que ofereixen, en conjunt, és una direcció raonable: triar alguna cosa nova, lleugerament fora de la rutina, i viure-la amb persones que t'importen, coincideix amb diverses línies de recerca independents sobre què fa que una experiència compartida se senti diferent.
A Con Gorra, diverses expedicions —des dels safaris a La Ventana fins a les sortides privades com Verano Loco— estan pensades per a grups d'amics que busquen precisament això: alguna cosa que no fan cada dia, feta en companyia.
Referències per a continuar explorant
- Journal of Personality and Social Psychology · Aron et al. (2000) · Couples’ shared participation in novel and arousing activities and experienced relationship quality
- Journal of Personality and Social Psychology · Caprariello & Reis (2013) · To do, to have, or to share? Valuing experiences over material possessions depends on the involvement of others
- Journal of Personality and Social Psychology · Piff et al. (2015) · Awe, the small self, and prosocial behavior
- Applied Research in Quality of Life · Nawijn et al. (2010) · Vacationers happier, but most not happier after a holiday
Fonts consultades el 8 de novembre de 2026. Text editorial de Con Gorra Expeditions.


